HISTÒRIA

Cobla La Principal del Llobregat

Va ser fundada l’any 1929 amb músics de l’Orquestra Artística Llobregatana de Cornellà que dirigia Dídac Vilà, pare d’en Jaume Vilà (Javimel), que va ser qui va consolidar-la i que amb la continuïtat del seu fill, en Josep Vilà, va aconseguir crear una cobla d’un alt nivell musical, que avui en dia gaudeix d’un reconegut prestigi, avalat per més de 75 anys d’història. Musicalment, ha treballat sota la batuta de directors de la talla d’Antoni Ros-Marbà, Salvador Brotons, Alfred Cañamero, Jordi León, Joan-Lluís Moraleda i Daniel Antolí. També cal destacar el treball conjunt amb formacions corals, instrumentals i rítmiques, així com també amb altres cobles, aconseguint realment un maridatge musical molt compenetrat. D’aquestes col•laboracions, cal destacar les que s’han fet amb el Cor Lieder Càmera, l’orfeó Català, la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, el pianista Manel Camp acompanyat per un quartet de corda, i el grup Tactequeté amb Jorge Serraute al capdavant, sense oblidar la part musical dels espectacles de dansa protagonitzats per l’esbart Dansaire de Rubí, el Grup Mediterrània de Sant Cugat, l’esbart Sant Martí de Barcelona, i l’esbart Santa Tecla de Tarragona, entre d’altres. Alguns dels músics més carismàtics, tant per la seva personalitat, com per la seva capacitat interpretativa i virtuosística, han format o formen part d’aquesta cobla, la qual cosa permet afrontar gran varietat de repertori amb garanties d’èxit. Tanmateix cal remarcar que a més de gaudir de bons solistes, la cobla Principal del Llobregat es caracteritza per un molt bon conjunt, fruit d’una plantilla de músics estable que fa possible un resultat musical amb un so equilibrat, compactat i matisat. La música que ofereix aquesta cobla s’ha pogut i es pot seguir escoltant en les màximes representacions que es fan d’aquest gènere a Catalunya: des dels premis Joaquim Serra de composició dins el Festival Grec de Barcelona, als cicles Simfònic i Cobla Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana, i al cicle del Castell de Perelada, i dues vegades en el Gran Teatre del Liceu, l’ultima d’elles en el memorable concert que es va celebrar en motiu del 60è aniversari de l’Obra Sardanista Violetes del Bosc, però aquesta cobla també ha traspassat les fronteres, actuat en directe en diverses capitals de la resta d’Espanya i d’Europa i puntualment a Nova York, Argentina i Tunísia.

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Antecedents

Els orígens de la cobla cal situar-los en l'orquestra La Artística Llobregatana, que aparegué a Cornellà de Llobregat el 1914. L'Artística Llobregatana era una volguda idea d'en Dídac Vilà Priu que havia vingut de Sant Boi a Cornellà i havia aconseguit de reunir a un grup d'entusiastes alumnes als quals ensenyava de música. Abans però, en Dídac havia tocat amb Els Monners, una orquestra de Molins de Rei. Dídac Vilà Priu havia posat música a nombrosos poemes de poetes locals, que també eren cantats per la Societat Coral El Porvenir de Cornellà. Fou però el seu desig més important, la Artística Llobregatana, el que no va veure mai realitzat. La notícia de la creació d'una orquestra local fou acollida amb gran expectació, disputant-se la seva presentació les dues societats: la Unió Social i la Unió Coral, siguent la primera qui la aconseguí.

L'Orquestra La Artística Llobregatana

Durant quinze anys - del 1914 al 1929 -, l'orquestra La Artística Llobregatana va tocar per tota la comarca i adhuc fora dels límits comarcals. Fins i tot sardanes! no era estrany que, en sortir d'ofici, davant mateix de l'església hi hagués una audició de sardanes... amb violins! hi formaven part músics de Cornellà, entre ells en Dídac Vilà i Moragues i Jaume Vilà i Mèlich (fill i nét de Vilà Priu, respectivament). Els temps, però, canvien. Irromp una nova manera de fer música: és el jazz. Els balls de diumenge agafen un altre aire, els conjunts de tres o quatre músics posen fi a les orquestres més nombroses. Després de difícils disertacions, els músics desideixen preparar-se adequadament i formar una cobla: La Llobregat. Som l'any 1929.

Una de les fotografies més antigues de la Cobla-orquestra Llobregat

La Cobla-Orquestra Llobregat

Si, però com la farem? el que tocava el flautí i la flauta no hi estava d'acord perquè havia d'estudiar un altre instrument. Entre tots varen aconseguir que agafés el flabiol. Vicenç Torruella, que era el clarinet segon, passà a tible segon, la tenora fou per en Francesc Figueras Vilà. Jaume Vilà i Mèlich entrà de tenor segon. Al darrera Baldiri Degà i Antoni Arbonés amb les trompetes, Evarist Ballester amb el fiscorn i, al contrabaix, Dídac Vilà i Moragues. El matí d'un diumenge de març de 1929, a l'escenari de la Unió Social de Cornellà, s'estrenava la Cobla-orquestra Llobregat.

El nom de Principal

La incorporació d'en Salvador Plàsència com a segon tenor procedent de la cobla Cathalonia i la seva entusiasta insistència va ser que la cobla obtingués el seu nom definitiu. En un concert que la cobla Barcelona donava al Palau de la Música de Barcelona, la Principal del Llobregat fou llogada perquè toqués a l'entrada del Palau; en passar en Coll de la tenora, els adreçà unes paraules que encoratjaren els músics. Era l'època de les "audicions del 101", organitzades per l'Agrupació Sardanista de Barcelona, que tenia el local al carrer Francesc Layret ( Paral.lel ), numero 101. I a les sardanes de cada dissabte a la Plaça Espanya davant del bar "La Pansa", on la Principal del Llobregat obtingué un ressó considerable.

La Principal del Llobregat en una de les seves audicions davant el bar La Pansa, a la plaça d'Espanya, abans de la guerra.

El parèntesi de la guerra i les dificultats de la represa

Poca cosa es pot dir del període 1936-39. Les formacions musicals foren, com altres coses, col•lectivitzades i desaparegueren els conjunts modestos. Els membres de la cobla mantingueren la seva relació, però les dificultats de les noves situacions els impediren de desenvolupar la feina. Jaume Vilà i Mèlich hagué d'incorporar-se al conjunt col•lectivitzat de l'Albert Martí i, els altres, obligats també per les tràgiques circumstàncies a seguir camins diversos. Els anys de la represa son difícils. La guerra, però, no varen causar estralls entre els membres de la cobla. Ben aviat els músics es retroben, diposats a afrontar la nova etapa. És el moment en que Jaume Vilà i Mèlich -Javimel- compon Cecília Aimada (1943). La manca de músics fa que la cobla tingui fortes restructuracions: Jaume Vilà i Mèlich passa necessàriament al contrabaix i Joan Turu el trombó. La plaça de tible la va ocupant progressivament en Ferran Blanch - procedent de la Banda Municipal de Barcelona - i que, a la llarga, resultarà un espectacular detonador.

L'època d'en "Nando"

No trigà gaire Ferran Blanch d'ocupar la plaça definitiva de tible. Músic excel•lent, elevà la qualitat del conjunt. La cobla exigeix una dura disciplina d'assaig, i la figura d'en Nando Blanch destacava per les seves obligades. És tant l'èxit i la demanadissa de sardanes obligades de tible en les audicions, que el mateix Ferran Blanch va proposar elevar la quota de la cobla vint-i-cinc pessetes en aquests casos per evitar-ne l'abús. Durant aquests anys, la cobla agafa també un agent artístic que s'encarregava de l'organització dels contractes: l'Albert Grau, que llavors començava la seva feina. La cobla, en aquesta època, agafa una decisiva categoria artística.

Els anys cinquanta

Un vespre de dissabte de febrer de 1951, l'Agrupació Cultural Folklòrica organitza una ballada especial a la plaça Sant Jaume per presentar la nova formació de la cobla. Al flabiol entrava en Josep Vilà i Figueras, fill de Jaume Vilà i Mèlich, que ja havia tocat a la cobla Canigó. És una època de nombroses audicions de sardanes i de festivals de ballets, especialment amb l'Esbart Verdaguer.

Els anys seixanta: el camí de la plenitud

La cobla comença a fer tímides sortides fora del país. Els dies 11 i 12 d'octubre de 1962, tocaven a Madrid a benefici dels damnificats de les inundacions del Vallès, i l'any següent acompanyaven l'Esbart Montseny a Montpeller. El 1966, amb Ballets de Catalunya, actuen a Ceret... Som, però, en època de decisives transformacions. Josep Colomer -músic de la Banda Municipal de Bacelona- entra de primer tenora i emprèn una tasca de preparar un dels fills d'en Jaume Vilà Mèlich, Jaume Vilà Figueras. Aquest entra més tard a la cobla al costat del seu mestre. aquest és l'inici d'un canvi decisiu.

Els tres Vilà i l'empenta decisiva d'Àngel Pont

En aquest moment, a la cobla tenim tres membres de la família dels fundadors. Jaume Vilà Mèlich, el pare, tocava el contrabaix; Josep Vilà Figueras, el fill gran, dona una forta categoria al flabiol, i Jaume Vilà Figueras canvia el lloc del seu mestre en tornar de fer el servei militar quedant de primer tenor. Tanmateix, Jaume Vilà pare deixa aviat el contrabaix en mans de Josep Moriscot "Pitu".

Al camp de futbol de Cornellà. Jaume Vilà pare ha deixat el contrabaix en mans de josep Moriscot "Pitu". Àngel Pont i Josep Colomer presideixen la part de davant. Jaume Vilà fill, ja toca al costat del seu mestre.

L'empenta que propicia l'entrada d'Àngel Pont en ocupar la plaça de primer tible és indiscutible. El seu professionalisme assaig rera assaig, i la gran crescuda d'en Jaume Vilà, situen la cobla enntres les capdavanteres del país.

24 d'octubre de 1974 al camp del F.C. Barcelona. Jaume Vilà Figueras és el primer tenor

La cobla coneix actuacions notables: cocerts al Palau de la Música, al Saló del Tinell, Gran Teatre del Liceu, al Palau de les Nacions, Palacete Albéniz... festivals de ballets fent costat a esbarts com el Lluís Millet, el Sant Martí, el de Vilabella, el Gaudí - els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Munic (1977), a les Setmanes Catalanes de Berlin (1978)...

La Principal del Llobregat en la temporada 1978-79, amb un jove Jordi León com a tible.

Aquest és el moment de gran expansió dels d'esbarts a partir del primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional (1981-1983). Les sortides per arreu d'Europa amb els principals esbarts sovintejen, fent de la cobla La Principal del Llobregat una formació especialitzada en l'acompanyament d'aquestes formacions.

La consolidació

La cobla La Principal del Llobregat en el Camp Nou del F.C. Barcelona el 24 de setembre de 1994 en la inauguració de les reformes de l'estadi

Des de l’any 1979 i fins a l’actualitat la cobla aconsegueix mantenir-se entre les destacades del país, gràcies a la direcció de Josep Vilà i a la qualitat dels músics que n’han anat formant part. A més de ballades i aplecs (alguns d’aquests de força anomenada) es converteix en la cobla desitjada per la majoria d’esbarts dansaires de Catalunya, col.laborant amb ells tan en teatres catalans com en nombroses sortides a l’estranger. En aquest sentit se’n podrien anomenar algunes: el 1977 a Munich acompanyant l’Esbart Gaudí durant els últims Jocs Florals a l’exili, el 1978 de nou amb el mateix esbart a Berlin en motiu de la Setmana Catalana d’aquesta ciutat, el 1981 a Burgos amb l’Esbart Sant Martí en motiu de la visita de Jordi Pujol, l’any 1984 a Alemanya, Bèlgica i Holanda amb l’Esbart de St. Joan Despí, el 1996 a Lausanne (Suïssa) durant la promoció de Barcelona per a les properes olimpíades acompanyant a l’Esbart de St. Cugat, el 1989 a Llangollen (País de Gal.les) amb l’Esbart Dansaire de Rubí (dins el marc del Festival Internacional de Música), el 1991 amb el mateix esbart a Tuníssia durant les Jornades Catalanes d’aquest país i en presència del President de la Generalitat i el 1998 a Elx acompanyant a l’Esbart de Santa Tecla de Tarragona per a representar “El Retaule de Santa Tecla” a la Catedral, dins les festes del Miracle d’Elx. Cal afegir que des de l’any 1969 La Principal del Llobregat col.labora amb el magnífic Esbart Dansaire de Rubí, una col.laboració que avui funciona plenament, i en la qual cal destacar entre d’altres la gravació en directe de l’espectacle “Temps i Mites” per a Televisió de Catalunya a L’Ateneu Teatre Municipal d’Igualada el 1995 o les tres actuacions vinculades a Caixa Laietana realitzades al Palau de la Música de la suite “Canigó” el novembre de 2002, on el pianista i compositor Manel Camp, a més de ser-ne l’autor i director de la part musical, també va interpretar la part de piano (aquesta música es pot trobar en el doble CD “Manel Camp per l’Esbart Dansaire de Rubí”, en el qual la cobla va realitzar la gravació d’estudi). La col.laboració amb els dansaires de Rubí naturalment no impedeix que la cobla es relacioni amb la resta d’esbarts també de reconegut nivell com l’Esbart de l’Orfeó Gracienc, el Santa Tecla de Tarragona, el Lluis Millet, el Sant Martí de Barcelona, el Ciutat Comtal, el Sant Cugat, el Montseny, Dansaires de Tarragona, el Sarrià i tot un llarg etcètera... Amb uns i altres com hem dit abans hem trepitjat diferents països i una part important de la nostra geografia. Per altra banda cal destacar algunes actuacions com a cobla sola diferents de ballets i concerts a l’estranger representant el nostre país, com poden ser a Alemanya dins el festival Folkloric ’80, organitzat per la Ràdio Televisió Alemana WDR, a Nova York (1981) on la cobla va desfilar per la 5ª Avinguda en motiu de 490 aniversari del descobriment d’Amèrica i va tocar la “Santa Espina” davant de la tribuna de les autoritats o el 1982 a Madrid en un acte relacionat amb el Mundial de Futbol ’82 on també es va fer una desfilada per La Castellana i es va interpretar la sardana “L’Aplec de Tardor” de Conrad Saló. Com anècdota cal dir que el llavors alcalde de Madrid Tierno Galván, al presentar la sardana la va traduir com a “Reunión al atardecer”.

L'actualitat

També pel que fa als concerts la formació s´ha esforçat per tal de mantenir un molt bon nivell. Durant aquests anys a més de nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i als principals teatres i auditoris de Catalunya, cal destacar diverses col.laboracions amb els Premis Joaquim Serra (l’última l’any 1999), amb el Festival de Música Clàssica i Tradicional d’Esplugues (2002), amb el Cicle Simfònic del Palau de la Música Catalana (2002) o amb el cicle Dansa, Cor i Cobla també al Palau (l’última l’any 2003). Altres concerts destacats són el que va oferir al Festival de Radio France a Montpelier el juliol de 1996 i retransmès en directe, o els concerts a Alemanya i a la República Txeca dins del festival MITTE EUROPE l’agost del mateix any.

La cobla en un concert al Palau de la Música Catalana

No cal dir que els components i el director de la cobla “La Principal del Llobregat” s’esforcen i s’esforçaran en totes i cadascuna de les actuacions que realitzen per tal de poder oferir música catalana amb una gran qualitat interpretativa i poder anar afegint amb dignitat pàgines a la història de la cobla, conscients de que aquesta història s’escriu tant en les ballades de qualsevol plaça o parc de Catalunya com en concerts al Palau de la Música, passant per aplecs o acompanyant esbarts del nostre país. No ens manquen ni la il.lusió ni les ganes necessàries per tal de poder escriure una altra d’aquestes pàgines. Per altra banda també volem donar les gràcies a totes les entitats i persones que al llarg d’aquests més de 80 anys ens han donat la seva confiança i esperem ser mereixedors d’ella molts anys més.

REPRESENTACIÓ

Agenda

La Llobregat   Discografia   Agenda   Galeria   Notícies   Enllaços   Contacte   Política de privacitat   Avís legal   Què fem?  

© 2017 La Principal del Llobregat   .   T 629 417 377   C/ Doctor Ferran, 7, 2n . 08940 . Cornellà de Llobregat
design by inSpirae   powered by Departamento Informático DIBOK, SL
      contador de visitas